Un briu d'occitan
Un article de Wiki.
Sommaire |
Associations
Ostal del libre
Lo convise
Al convise
Cossí l’esperit ven a las dròllas.
Cossí Jordana se carrava d’anar a l’espiçariá del vilatge quand sa maire o li damandava ! Quò èra una pichona botiga baguetada de mèrças de totas menas sus las taulas e las laissas que montavon dusca a la travada ont penjavon dels capèls, dels berrets, de las casquetas, de las trenas d’alhs, d’esplechas de totas menas... I aviá de tot. E l’espicièira, l’Annà, qual plaser de la tornar trobar, amb sa pichona cara redonda, viva e sorisenta, totjorn plan penjenada. Cada còp, a la sortida, durbiá lo bocal dels bonbons e li’n donava un. Jordana, aquel jorn, deviá crompar una boita de pilchard. Pas jamai besonh de prendre un papièr que la lista de las cròmpas podiá pas èstre bien lònga. La Marcèla del cap del borg veniá justament de demandar un tualhon que l’Annà aviá conhat al fons de la limanda del dessús jos la travada. Mès que, en davalar de l’escabèl, la perruca que portava demorèt acrocada a un piton coma una pèrditz metuda a avenar. La Jordana, que sabiá res de l’alopecia e enquèra mens de las glenas d’apunt, estabosida, te veguèt lo capplumat de la brava espicièira, coma tonsurat, amb quauques pièus clarsementats al torn… Mès lestament, sens res dire, aquela d’aquí s’èra tornada emperrucar – totes los utilitaris de benestança son pas tan comòdes. E Jordana auguèt drech al pichon bonbon... Sens o saber, veniá d’aprendre que l’artifici pòt èstre agradiu a totes e tanben benlèu, pus tard, trabalhariá pas tròp de la perruca. Lutz Lafont
Dictada occitana 2007
La 3e édition de la "dictada occitana" s’est tenue cette année le samedi 27 janvier 2007 dans l’amphithéâtre du Lycée agricole Georges Pompidou, à AURILLAC. Les candidats venaient pour la plupart d'entre eux du bassin d’Aurillac, mais certains n'avaient pas craint la neige et le froid pour venir de Parlan, de Siran ou des environs de Salers... Une dictée occitane aura lieu pour les gens du nord du département le 3 mars prochain à Saint-Flour.
Dictada occitana d’Orlhac 27 de genièr 2007 Les Òmes de l’ecir, Fèliç DAVAL, éd IEO, Aurillac, 1987 (p. 51, primièra pagina de la novèla « Musicòta »)
MUSICÒTA
Lo primièr còp que lo veguère, quò èra pel bal de las escòlas, a Fraisse. Plantat a la pòrta, fasiá pas atencion al monde que l'enrodavan. Sos braçs anavan e venián e sos dets bolegavan. Sa mina èra seriosa e de temps en temps virava lo cap. [fin de la dictada dels debutants : 48 mots] Les reires lo geinavan pas, ni mai las paraulas. Totses lo coneissián aicí e lo daissavan estar. Quand l'orquèstra s'arrestava, el ne fasiá autant, e ne profitava per beure un mièg-cròc. « Anem ! tòrna-i, Milon ! tòrna-i, que nautres volèm dançar... » Alèra risiá e, tanlèu son veire voidat, tornava prendre sa plaça. [fin de la dictada dels mejans : 100 mots]Quò èra una distraccion pels enfants e les paires lo daissavan pas patir de set. Doás oras atau, benlèu, aquel ser, sas bòtas batèron la mesura e sas mans cachèron sus de las nòtas invisiblas. Lo tangò, de temps en temps lo pausava, mès quand quò èra la borrèia, susava, pecaire... Puèi, de vin, ne volguèt plus, alèra atrapèt sa saca qu’esperava dins un caire e dapasson, dapasseton, partiguèt dins la nuèch. La sala ont lo monde bevián comencèt de se voidar. [fin de la dictada dels confirmats : 182 mots]
La première fois que je le vis, c’était au bal des écoles, à Fraysse. Debout près de la porte, il ne faisait pas attention aux gens qui l’entouraient. Ses bras allaient et venaient et ses doigts s’agitaient. Sa mine était sérieuse et de temps en temps, il tournait la tête. Les rires ne le gênaient pas, ni les paroles. Tous le connaissaient ici et le laissaient tranquille. Quand l’orchestre s’arrêtait, lui en faisait autant, et il en profitait pour boire un verre. « Allons ! retournes-y, Milou ! retournes-y ! Nous, on veut danser ! » Alors il riait et, aussitôt son verre vidé, il retournait prendre sa place. C’était une distraction pour les enfants et les pères ne le laissaient pas souffrir de soif. Deux heures ainsi, peut-être, ce soir-là, ses bottes ont battu la mesure et ses mains ont appuyé sur des touches invisibles. Le tango, de temps en temps, le reposait, mais quand c’était la bourrée, il transpirait, pecaïre… Puis il n’a plus voulu plus de vin, alors il a attrapé son sac qui attendait dans un coin et doucement, tout doucement, il est parti dans la nuit. La salle où les gens buvaient a commencé à se vider.
Parpandejadas de Clemenc
La Gorga del Drac
(parlar de la Castanhal)
Lo Drac, o sabètz benlèu, aquè es una bestiassa lònga de mai d'una quana, gròssa coma una barrica e que visca dins l'aiga al fons d'una gòrga prigonda.
Al ras d'a Canina i a lo biau de la Fontsalada. L'aiga pi¬caira raja al costat del biau ; al siècle passat aquela aiga èra venduda jusc'a Paris e disiáun sus las afichas (n'ai enquera una a l'ostal) qu'èra bona pels enfants, per las dròllas, pel monde vièlh. Quand siam pichons presque cada dimèrgues totes enfants del vilatge anàvon quèrre qualquas botelhas d'aiga e l'estiu trempasiam les pès dins l'aiga fresca del biau, nos arri¬bava mèma d'ensajar d'atapar qualquas trochas.
Montasiam pas totjorn jusc'a la gòrga del Drac, que se tròba al fons de la Vinha. Aquela gòrga nos fasiá paur.
La Fabra nos aviá contat mai d'un còp, quand gardasiam las fedas per las Costradas, lo conte d'aquela gòrga.
Un còp una dròlla d'a Falguièira èra anada se miralhar dins la gòrga del Drac. Lo Drac sortiguet e l'emmenet jos l'aiga.
Lo sieu galant, un drèlle d'a Canina, l'esperet tota l'après miègjorn.
Lo dimèrgues d'après se vestiguèt coma una filha amb un damantal, una rauba, un crusquet e s'aprochèt de la gòrga del Drac. Lo Drac sortiguèt e l'emmenèt dins la gòrga. Lo jove corajòs après aveire tuat lo Drac amb son crane cotèl de La¬quièla faguèt sortir la dròlla de la gòrga. Se maridèron e aguè¬ron dels enfants. Dins la gòrga del Drac i a enquèra qualquas trochas, me sovene (e i a mai de trenta ans) qu'un còp la voi¬dariam. Li trobariam pas lo Drac mès una quinzena de trochas e n'i aviá una que fasiá mai de trenta centimestres.
Al jorn d'auèi vau a la pesca dins lo biau de la Fontsalada e me rapèle totjorn quand atape un trocha dins la gòrga del Drac d'aquela istòria que contava la Fabra.
Vocabulari
- Quana : mesura de longor tradicionala : la quana val dos mestres.
- Crusquet : una partida de la cueifura tradicionala. La cueifa es de seda, lo crusquet es de palha.
Gramatica
Le passé simple disparaît dans la langue Française, il est employé ( chaque fois que le sens le demande) en occitan.
A prepaus de Iolanda de Clavièrs
Lo chastel de Clavièrs, comuna de Mossatges, abritava i a del temps, una genta domeisèla: Iolanda.
Iolanda aviá dels pials negres e fresats que li acatávon l'eschina dusca las anchas. Iolanda aimava lo filh del senhor de Montclar. Podiá veire chasca jorn, de l'altre costat de la val, sur la comuna d'Anglards, las torres negras del chastèl de son galant.
Iolanda voliá se maridar,mès son paire refusava aquel maridatge amb l'eiritièr d'una familha mens richa que la siòna.
Iolanda per empaitar que de riches senhors venguèsson li faire la cort, amb les estalhants copet sa borra e despuei la ponta de la torre la getet dins la val.
La cran borra negra se botet a volar, portada pel vent, e tota la val s'acuquet coma s'anèssa faire auratge.
Despuei aquel jorn quand bufa lo plujal e qu'arríbon las niulas, lo monde díson: -" Qui i la borra de Iolanda, deman la matin pleurá".
Vocabulari - Lo plujal: lo vent que bufa e l' oèste e que porta plan sovent la plueja. - Las niulas: prononciar " niougo" - nivol dins lo dialecte lengadocian - nuage dins la lenga francesa - origina: nubes lenga latina - S'aeucar: s'assombrir.
Una alta legenda de Iolanda
Avam dejàs parlat de Iolanda, la filha del senhor de Cla¬vièrs. Sabètz qu'aimava lo filh del senhor de Montclar e que les parents d'aqueste voliáun pas se maridèsson. Trobàvon que la familha de Clavièrs n'èra pas pro richa.
Iolanda e Peire (atal l'apelarem) se vesiáun qualques côps darrièr les tèrmes de la valada del Mars. Un jorn Peire ramas¬set una flor de gratacuòl e l'ofriguet a Iolanda.
Iolanda gardava preciosament la flor secha dins una pe¬tiòta caisseta, dins sa chambra a la ponta d'une torre.
Un jorn lo chastèl de Clavièrs prenguet fuòc. Tot la mon¬de sortiguet a galòp. Iolanda vesiâ las flamas que sautàvon per las fenestras de las torres e subitament se rapelet que i aviá amont dins la caisseta son pus grès tresaur : la flor de gratacuôl. A galòp montet l'eschalièr. Degun la tornet veire, pèriguet dins lo brasièr.
Dempuei pareis que qualquas nueits òm vei la trèva de Iolanda que se promena dins sa rauba blancha, la caisseta sarrada sur l'estomac.
Pensatz a Iolanda quand les gratacuòls tornaráun florir dins les tèrmes.
Anuei òm pòt èsser plan amorós Sens morir per une flor de gratacuòl.
Prononciation
-Gratacuôl : (gratatiou) Fuòc : (fio)
- uò (io) coma dins bubu (bioou)
- Tresaur : trésor
VOCABULARI
- Una trèva : un fantôme
Une caissetta una petiòta caissa. Donca « une cassette ».
Lo gratacuòl : l'églantier
C Besomba
Soldats perduts
Sul petiòt pòste entorat de barbelats
Aprèp la plueja espessa la nuèi est tombada.
A de qué pénson les quize jueines soldats
Aquì barrats dempuei una brava aigada ?1
Al ì, acocolat al fons del mirador, Voldriá que vistament finiguèssa la quèrra. Per guel, chasca païsan dins son terrador Deuriá plan librament trabalhar las siás tèrras
Amb la mitralheta estachada al ponher, Lo sergent es jagut dins la sala de garda. Responsable de tores, se sent plan solet; Tornar veire sa femna, sa filha , li tarda...
Bòjas 2 , lèits, fusilhs, gamèlas dins lo cobèrt 3 Sus las parets blanchas, qualquas femnassas nudas. L' un plora, l' altre raiva amb les uelhs dobèrts. Aquì son les soldats d' una causa perduda.
Dins la petiòta chambra al ras del burèu
Continua enquèra una parlicada.
Dos secretaris se damándon se plan lèu
La guèrra e la dolor saráun achabadas.
Es nuèt negra, una petada retonis... Lo sergent sauta del pòste, a paur e crida. Dins les barbelats una chabra estavanis 4 Un bruch : ' la sentinèla a defendut sa vida.
Sul petiòt pòste entorat de barbelats L o sergent lança una darrièra espiada 5 Lo solelh d' ivèrn , blanquinás, va se levar. Una nacit de mai, enquèra, de passada. Lo sergent, estendut sul lèit espelhansat, Regreta d' aveire esprebondit 6 lo pauruc 7 S' èra estat a sa plaça, el, de qu' aurìa fatch ?... Amb qualques mes de mai, totes serem calucs 8
Lo sergent pensa pus que li chalrá faire Un modòl de papiers...Vei un damantal blan, Una jueina regenta: amb ela auriá deugut jaire ; Dins la petiòta cort, arribon les enfants.
Aquelses qu'áun volgut aquela l lònja guèrra, Deuriáun abandonar lor femna, lors enfants, Venir damorar qualquas nueit a l' espèra, al fred, dins la paur dels algerians en colèra.
C Besomba
Lo perdrigal
la Marisson d' en Cantagrelh anava a la mesa. Passava a la Fònt.Madama quand veguet sur lo chapin un crane perdrigal. Lo perdrigal èra mòrt, mès lo chaçaire l' avià pas trobat.
La Marisson s' apenset Amb un chaul paln blanc ' quò nos fará un brave espartin!. Ramassa la bèstia. Mès ont la botar ? N' aviá pas de ceston, pas de sac. Te la bòta dins la pòcha, del segond cotilhon al costat del portamoneda. Arriba a la glèsia, se clau dins lo confessional. Espèra un bocin dins l' armari, lo curat duerb lo trapanèl. ' Quò duret un moment. La Marisson n' aviá a dire, sabètz! Guston, lo sièuòme, chal aue se baisse per entrar a la granja, a un crane parèlh de banas.
Tot d' un còp lo curat ditz :
- Marisson, ' quò sent pas bon ! De qué se passa ?
- Quò deu èstre lo perdigal!
- Mès, Marisson lo chalrá lavar!
- A ! non monsur lo curat! Lo lavaei pas! Lo plumarei solament.
Aquela nhòrla me seguet contada per la femma d' un artesan mauriagués. Aviá ben sa plaça aicí.
Prononciation:
-cotilhon: coutillou -Chaul : tchaou. ( un légume ) -Chalra : tchouro. ( Il faudra). -Duerb : deur ( il ouvre).
Vocabulari:
Lo perdigal : lma perdrix
Lo trapanèl : La petite fenêtre (le guichet).
C Besomba
Sentes pas res ?
Davant de se maridar, la Marisson un jorn aviá accom¬panhat son paire per menar una vacha al brau. La bèstia èra joine, n'èra pas dònda, chaliá ésser un davant un alte darrièr e mai enquèra sovent las bèstias se viràvon en travèrs del cha¬min.
Jagossèron ben mièja-ora per arribar en Cantagrelh ont i aviá un crane brau. Lo brau aguet lèu fait son trabalh mai s'ocupet pas de l'alta vacha.
Quand saguèron tornat a l'ostal, la Marisson damandet a son paire
- « Cossf 'quò se fait que lo brau asse reconeguda la vacha que n'aviá besonh ? - O zò sentit tot simplament ».
Lo dimenge d'aprèp la Marisson gardava las vachas lo lòng del riu dins la prada.
Guston venguet li ajudar a gardar, s'assetet al prèp de zela sur l'èrba frescha a l'ombra d'un pibol.
Èron aquf que batalhàvon quand tot d'un còp la Maris¬son damandet a Guston - « Guston, sentes pas res ?
- A non, sente solament la bosa que i a dins lo prat ».
Tornèron batalhar, parlèron dels trabalhs dins las bòrias, de las fèstas que i aviá als alentours, e finalament la Marisson tornet damandar
- « E ! Guston, sentes pas res ?
-E non ! me sembla bènleu que i a dins l'èr una odor de tilhòl ! »
La conversacion continuet. Èra question d'aquelses que se maridàvon, d'aquelses qu'aviáun aguts dels enfants. E en¬quèra un alte còp, la Marisson damandet
- « Mès enfin ! Guston sentes pas res ?
- Mès non, per ieu i a res d'especial.
- E ben, diguet la Marisson, es plus fotut que lo brau, guel l'alte jorn o sentiguet del primièr còp ».
Vocabulari
- Dimda : adondar : dresser un animal de trait.
- Brau : on peut trouver, comme en Limousin, taureu.
C Besomba
Avetz pas vist Pire ?
La Marisson d'en Cantagrelh avià adoptat un chinaton e l’aviá apelat « Pire ».
Quò èra en plan estiu e de bon matin la Marisson fasià las pompas al canton. « Pire » levava lo nas per veire se un bocinòt de pasta tombava pas.
Fasiá chalor e la. Marisson n'avià pas pres la pena de bo¬tar lo damantal, èra aqui pel canton en chamisa de nueit.
Tot d’un còp se rendet còmpte que lo chinaton èra partit. Coma aviá paur de perdre aquela bèstia qu'aimava tant, par¬tiguet a galòp per essajar de l'atapar.
Èra al mièg de la charrèira en chamisa de nueit e la pale¬ta la man quand te vei arribar mossur lo curat qu'anava dire la messa. Trobet que sa tenguda n'èra pas convenabla e essaget de s’escondre un bocin amb la paleta.
Quand mossur le curat passet al costat de guela li diguet « Bonjoun mossur lo curat' avètz pas vist « Pire » ? » lo curat respondeguet :
- « Sabètz paura Marisson, n'ei pas sovent vist pire, mès ei ben vist tan fotut » .
Gramatica
Indicatiu
Préscnt : ci. as, a, avam, avètz, áun.
lnrpcu.fcoit aviás, aviás, aviam, aviatz, aviáun.
Futur : aurci, auràs, aura aurem, auretz, auráun.
Preterit : aguère, aguères. aguet. aguèn, aguètz, aguèron.
Vocabulari
Las Pompas » : sont appelées dans le Limousin « les tortons » et dans la zone aurillacoise « les boriols » (galettes de farine de blé noir).
C Besomba
Lo chamin de la fònt
Dins la parrocha d'en Cantâgrelh i aviá un vièlh curat que coma totes les curats confessava las femnas chasca dissabte après cinc oras.
Aviá dit a chascuna :
- « Vòle pus entendre vòstas istoàras. Quand aurètz fait lo gros pechat de charn, diretz solament : « Ai lisogat pel chamin de la fònt ».
Las femnas èron contenta disiáun :
- Ai lisogat pel chemin de la fònt dos còps, tres còps ».
Lo curat lor donava l'absolucion e tot marchava plan. Lo curat e lo cònse se vesisun plan sovent, e lo cònse sabir cossi lo curat confessava las femnas.
Lo curat devenguet vièlh e un jorn l'evesque lo botet a la retirada e envoiet en Cantagrelh un joine abat que sautava del seminari.
Lo joine abat confesset las femnas, e totjorn li desisun qu'avisun lisogat pel chamin de la fònt.
L'abat anet faire una visita de cortesia al cônse. Lo cènse lo reçauguet coma chai e quand aguèron biugudas una o dols chaupinas, lo joine abat diguet al cònse
- « Voldriá pas me inainar d'aquò que n'es pas mes afaires mès, se o permetètz, vos voldriá dire que chalris faire reparar lo chamin de la fònt, totas las femnas i tòmbon ».
Lo cònse se botet a reire e l'abat de dire
- « Vos chai pas reire, monsur lo cònse, la setmana passada la vòste femna i lisoguet tres còps per aquel chamin e se 'quò dure gaire mai, i arribars ben quicòm ».
VOCABULARI
- Lisogar : a la plaça d-. glissar (francisme). - Lo cônse . Mot ancien préférable à mèra. - Confesar Prononciar (coufècha).
- Se mainar . s'ocupar (s'occuper). Maine-te de çò que te regarda. Occupe-toi de tes affaires.
C Besomba
La Bèla-maire et la senta-vièrja
Sabètz ben que sovent las relacions entre las bèlas-maires e las nòras son pas totjorn de las pus agradivas. Se ditz que 'quò's la bèla-maire que comanda mès en Cantagrelh aquò's pas atal.
La Marisson ne'n fai veire las pèiras a sa bèla-maire la Jana.
I a qualques temps coma la Jana èra malurosa, totes les jorns anava a la glèisa, anava confiar sas penas a la Senta Vièr¬ja. S'adreiçava a Nosta-Dama, una vièlha Senta Vièrja que i aviá dins una chapèla negra. Desiá : « Aquela dròlla me man¬jará totes les sòls, e mon dròlle lo Guston n'es pus lo mèma ».
Un jorn aquí la que ven a la glèisa per prejar coma d'a¬bituda. S'èra pas aperceguda que lo curat aviá chanjat la Senta Vièrja. Era aquí en tren de contar ses maluers, tot d'un còp lèva la tèsta sans s'arrestar de faire la prejèira e de qué te vei ? una Vièrja tota nueva ! ùra plan genta, e la Jana n'en reveniá pas. Agaita e se bòta a far lo torn de la glèisa. Agaitat pertot per sabeire de qu'aviá un pogut faire de l'alta Senta Vièrja. E tot d'un còp, darrièr un vièlh confessional, te vei la vièlha Senta Vièrja qu'èra aquí.
- « E ben, li diguet, paura tu n'as faita una atanben, a fait coma ièu as presa nòra e te vòlon pus veire ».
Istòria contada per J. Coderc
(Jos-capiscòl de l'Escola Felibrenca d'a Mauriac)
C Besomba
Viratz-vos vès chastanhièrs !
Remarca : De tots temps, Lemosins e Auvernhats son estats enemics. Les pastres del Cantal e de Corresa, suis versants de la Dordonha, s'engulàvon a lonjor d'annada.
Les Auverhats àun l'abituda de dire que les Lemosins son pas plan coquins. E les Lemosins los rándon la moneda.
Aquí una istoara que fai partida d'aquelses rapòrts de vesinatge.
A Briva a la casèrna del 126' Régiment d'Infantariá, i aviá d'un costat de la cort dels chassanhs e de l'autre costat dels chastanhièrs.
Dins lo régiment i aviá de Lemosins mès i aviá totjorn qualques Auverhats. Les Auverhats, aquò se desiá, manubràvon totjorn pus cranament que les Limosins.
Un jorn de 1913 dins la tort de la casèrna un adjudant mostachut voué apréner als novèls soldats a faire lo miègtorn. Fasiá manubrar una escoada de Lemosins. Ablajava tan fèrt coma podiá :
- « Demi-tour à droite ! droite ! Demi-tour à gauche ! gauche ! ». Chasca càp les paures Lemosins se trompàvon.
I aviá dins la cort un Auverhat qu'amassava tranquillament qualques fuelhas e que se disiá - « Quand mèma aquelses Lemosins son ben tròp cacaus ! ». Aquí i a lo capitani qu'arriba, montat sur son chaval. Se botet a bramar a son torn. L'adjudant sabiá pas ont se botar. L'Auverhat s'avancet :
- « Mon capitani, ieu pòde comandar aquelses Lemosins. Se me donatz una setmana de permission per anar escodre lo blat negre, les vos vase faire manubrar ».
Le capitani respondeguet :
- « Vai i, fai veire and aquel adjudant qu'es pus bèstiá que sos pès ». L'Auverhat s'avancet e cridet :
- « A mon comandament, banda de Lemosins, viratz-vos vès chastanhièrs ! Viratz-vos chassanhs ! ».
'Quò marchava crane.
Dins l'armada atanben nòsta lenga poriá rendre de servicis.
L'Auverhat montet a Mossatges escodre lo blat negre.
